Paola Manjón, somnis sense límits
La poetessa Maria Mercè Marçal es declarava tres voltes rebel per “haver haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida”. En el cas de la Paola Manjón de Olañeta podríem dir que, a més a més, també suma les condicions de persona amb discapacitat intel·lectual, adoptada i negra. Això vol dir que no ho ha tingut gens fàcil.
Quan els seus pares la van portar de Santo Domingo, un metge els va recomanar que la tornessin a l’orfenat perquè era una nena amb discapacitat intel·lectual. Li va costar trobar una escola que respectés el seu ritme d’aprenentatge. I va patir bullyng i racisme.
El bàsquet va ser un refugi per a ella. Aviat va destacar. La Paola juga amb l’ACIDH-Lluïsos de Gràcia i pot pressumir d’haver guanyat una medalla d’or als Special Olympics de Berlin. És la primera persona amb discapacitat intel·lectual que ha rebut el premi Dona i Esport que atorga l’Ajuntament de Barcelona.
Actualment, compagina el bàsquet amb el seu treball. Fa tres anys va guanyar unes oposicions i des de llavors treballa com a auxiliar de jardineria a la ciutat de Barcelona.
La Paola és forta, compromesa i apassionada. I està plena de somnis. Els explica en aquesta entrevista inspiradora.
