Skip to main content

L’acte de presentació del documental “Què passarà quan em faci gran?”, el primer del projecte TEBVist, va ser tot un èxit. Hi van assistir 200 persones.Va comptar amb la participació del conseller de Treball, Afers Socials i entrevistar la doctora Susanna Esteba, neuropsicòloga del Servei Especialitzat en Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual (SESMDI) de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona. És experta en salut mental i conducta. No us perdeu les seves reflexions!

També van assistir les Famílies de la Generalitat, Chakir El Homrani, i la presidenta de la Federació Dincat-Plena Inclusió, Rosa Cadenas. L’acte es va fer el 19 de juny a l’Auditori del CCCB.

El documental “Què passarà quan em faci gran?”

El documental “Què passarà quan em faci gran?” recull les històries de sis persones amb discapacitat intel·lectual que expliquen com estan afrontant el seu envelliment. Quines dificultats s’han trobat quan s’han jubilat? Poden fer una vida inclusiva després de la seva etapa laboral? On i amb qui viuen quan els seus pares ja no hi són? Amb el seu testimoni, el dels educadors que els acompanyen i experts en el tema, analitzem quines mancances té el model actual d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual quan es fan grans.

Després de la projecció, es va fer una taula-col·loqui sobre envelliment actiu de les persones amb discapacitat intel·lectual en l’entorn comunitari. Conduïda per la periodista de TV3 Cristina Riba, la taula va aplegar Francesc Iglésies, secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat; Ramon Lamiel, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona; Montse Mestres, presidenta de TEB Fundació; Montse Garcia, membre de l’Observatori de Drets de Dincat, i Òscar Martínez, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull.

El col·loqui

Entre altres reflexions, el col·loqui va posar de manifest la necessitat d’un nou model d’atenció basat en suports més individualitzats i comunitaris que respectin la presa de decisions sobre la pròpia vida, a través de figures com l’assistència personal o recursos com els clubs socials.